Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimarts, 27 de desembre de 2016

Dimarts 13


La ‘coaching’ s’esforça per motivar-nos. 
El desembre sembla octubre.
Demà no hi haurà vaga general.
Els independentistes estan a la grenya 
però els unionistes, més estàtues, també.
Els silencis no semblen tenir por.
El metro va ple com sempre 
i els Ferrocarrils van a Terrassa
i passen i s’aturen a Sarrià.
Altes-pressions, anticicló, 
nivells de contaminació massa alts.
La filla gran té música, 
gent de la feina que no havia vist mai,
al darrer dia per fi arriben les T12,
i el Barça que juga a Qatar.
I ets al Parlament amb els alumnes 
i els de la CUP no hi són.
Toca peix per sopar, dino a casa,
a Aleb la situació és dantesca
i ahir va ser dilluns
i retocava un poema.
“Positivitzar quelcom negatiu” al curs.
El dia no és massa blau, 
la nit com estressada- cau ràpid.
Faig una canya a casa del Josep 
mentre la petita juga amb en Lluc.
Arrossego algunes pors 
i ploren rius que no saben callar.

Avui, al bar durant l’esmorzar, 
ha sonat Bowie.


Fidel Picó
El poeta roig
Desembre de 2016


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)