Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 3 de febrer del 2017

Regalims 2


Brollen anhels
farcits de voluntat popular
amb tots els refugis intactes.
Enrogits com els cants,
com les llibretes vermelles
on hi nien els meus versos.
Baixen rius alegres
entonant cançons de somni.
La fèrtil conca de les metàfores,
l'alè de primavera dels que volen decidir.
S'entreveuen somriures i llàgrimes d'argent
que s'evaporaran a la cruïlla
en que les ones comencen a bategar
entre anhels que es llencen endavant
per desembarcar a la platja 
dels versos fulgents.

Just al llindar on s'inicia
el laberint del teu cos.


Fidel, el poeta roig

Del poema "Regalims" (2011) 
del llibre "Instants de maig i potser..., tu".
Refet el gener de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)