Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dijous, 1 de setembre de 2016

Transitem



I

Bé, ja és prou clar: 
transitem traumatitzats i obedients 
per la senda del crepuscle vermell. 

Els més pessimistes diuen 
que les joguines ara semblen esbarzers, 
que a les clavegueres avui hi ha més merda de l’habitual; 
i que les esperances són aiguamolls tenebrosos 
com grisos centres d’internament.

Els més optimistes però, diuen 
que si juguem bé guanyarem, 
que et trobaràs tots els musclos oberts; 
i que la poesia no caducarà ni envoltada de llops.


II

Ens anem tancant. 
Tots els capítols dels llibres 
es vertebren amb la paraula por. 
Ara agafo el tren i en qualsevol moment 
l’angoixa i/o el moviment del tren 
faran que tremoli quan escric. 
O potser és el batec del poeta 
que es fa gran quan al món van maldades ? 

En tot, cerco sempre un equilibri, 
una síntesi precària. Transitem 
amb la motxilla massa plena 
de papers i elements superflus. 
I transitem traumatitzats i obedients..., 
i anem podant esbarzers 
i llençant les joguines que ja no ens serveixen,
i menjant musclos tot i el risc de ser tòxics 
o que de tant mirar m’enamori d’una altra,
i que el rellotge caigui al fons del riu
i que s’ofegui el temps. 
Ves tu a saber...


Fidel Picó
El poeta roig
Juliol 2016

2 comentaris:

  1. I, potser, el rellotge al fons del riu continua transitant. Ves tu a saber...
    Boníssim, poeta!!

    ResponElimina
  2. I, potser, el rellotge al fons del riu continua transitant. Ves tu a saber...
    Boníssim, poeta!!

    ResponElimina

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)