Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimarts, 6 de setembre de 2016

Proteccions


Qui et protegirà ? De qui ?, per què ?. 
Gosen interrogar al poble 
multitud de sofisticats tertulians en matins lleganyosos. 
(Clar que tampoc gosen respondre, no en tenen ni idea). 
Mira allà, a l’horitzó difús de la nova crema: 
es multipliquen els reixats, 
cada vegada més alçats i amb punxes finals 
per fer immòbil l’inexorable camí concret. 
Mira, què no ho veus ?; 
velles pors, tremolor de fulles verdes, 
brams desesperats, globus petats desesmats. 
Incendi. Incendis de glaç. 
Reixat. Reixats glaçats. 
“Has vist que fort ?!, no miris el nen abatut a la platja” 
(“Els advertim que les imatges 
que podran veure a continuació, són dures”).
Matinada amb filferros arreu. 
La tanca que protegint-te a tu, em protegeix a mi ?. 
Si?, és això?. Una torre per aixoplugar els nostres fills ?
A mi però, qui em protegeix dels vostres sofisticats deliris ?. 
Silenci només trencat per un temporal 
que ens retorna a la barbàrie. 
Una excavadora amuntega la runa al suburbi, 
al costat de les nostres autopistes, 
va apilant castells, reixats glaçats; 
per refer-los més sofisticats. 
Com paraula rere paraula 
i així anar fent, desfent aquest maleït món.



Fidel Picó 
El poeta roig
Agost de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)