Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 1 d’abril de 2016

Emergeix


Perquè, saps ?; 
a la meva edat encara hi ha esperances. 
Per exemple, ara diuen que arriba la primavera, 
sí, aquella en que la canalla juga 
i tu em somrius com els ulls fiten els fars. 

Emergeix la joguina 
com s’obre la claror de l’alba. 
Els teus ulls copsen el far: “terra !”, m’assenyales. 
Desem barques, bastim llums d’il·lusions, 
i m’agrada que al teu l’àlbum 
hagis posat el teu nom en lletres verd i taronja. 
Les lletres de l’esperança i de la meva edat.

Tu, arriba on vulguis.
Emergeix la joguina. Tot s’eixampla  
quan et miro
Les meves, les teves esperances.


Fidel Picó, el poeta roig
Març 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)