Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 19 de març de 2016

Esperant Godot

Foto que corre pel twiter

Un temps, un crepuscle, algun espai... 
Alguna tona de paciència, 
algun gram d’il·lusió...; 
un neguit, un calfred 
o, simplement..., deixar-se anar...
Tots. Tot@s esperem algú o alguna cosa 
en alguna plaça pública, en algun amagatall...; 
en algun conte, en algun llibre amuntegat i sol 
a la llibreria del barri. 
Esperem i esperem, 
desesperem, ens conformem 
i esperem i esperem. 
Però..., què esperem ?; 
a qui esperem ?; per què ?.
Asseguts o drets, 
amb els braços esteses cap a tu 
o amb els braços al darrera esperant ningú, 
traficant amb la solitud.

De bon matí, esperant l’autobús, 
una noia llegeix un llibre.


Fidel; el poeta roig
Febrer 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)