Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dilluns, 18 de maig de 2015

Resistint al foc


I

Com llançaflames, el sol, criminal,
ens llença el seu foc.
No hi ha alternativa.
Els únics aixoplucs:
atrinxerar-se a l'ombra o remullar-nos.

Què no hi ha alternativa dius ?
Només m'ofereixes aquest plat de brases rendides ?;
aquesta imatge de pollastres rostits i submisos
en un pal donant voltes
més traspassats que calladament indiferents?
Què no hi ha alternativa dieu ?,
què m'he de menjar la vostra merda
i les mosques del voltant ?
Davant excés de fum i plor de cendres imperant,
prefereixo fugir amb la poesia,
cantar la Marsellesa veient Casablanca,
arrapar-me al teu cos nu fins al cortcircuït final...
A l'ombra d'algun mot amb ànima rebel,
banyant-me als tolls cristal.lins
aixoplugat de tanta falla dogmàtica...,
camino a les palpentes,
fujo del llançaflames del sol
que tot ho mira, que tot ho droga.
Corro dins el núvol de pluja.
M'allunyo per anar-me'n
o més aviat per quedar-me,
ben xop i excitat de rebel.lia,
probablement, amb tu.


II

A veure però, deixem-nos de punyetes !
Clar que hi ha alternativa !
Desem per unes hores poemes i metàfores
que ja queden prou bé,
agafem aigua com sigui i combatem el foc
en defensa de la nostra terra, les nostres llars.
També excitat de rebel.lia, clar,
probablement amb tu, oi ?


Fidel, 21 i 22 de juliol de 2013
Refet el 17 i 18 de maig de 2015





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)