Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimarts, 5 de maig de 2015

A Desalambrar, sempre



Canta "A Desalambrar";
altre cop la sento, torna,
em torna aquella, la força de sempre.
Revisc i (la) visc.
En Feliu me la reviu
com la força d'un riu.
I jo que em dic "estic viu !".
Que la terra és meva, teva i d'aquell...
Em sento partícep, meu, ple.
I sento que la força de la música
encara és a més de 1000 h3
del cabal de la poesia.
La veu i la guitarra d'en Feliu
em llença tones de litres d'aigua,
cascades que empenyen,
torrenteres d'utopies de plata.
Broll, brogir del riu jove
que, enèrgic, davalla ple de poesia 
cap als meus llavis.
Que la terra és meva, teva i d'aquell,
de Pere, Maria, de Joan i José...
Aquella, la força del camí de sempre.
Perquè sóc, som els de sempre;
si, sí a la vida per sempre,
fins la victòria sempre
lluitem el present sempre
on hi guanya l'ànima sempre.
Busquem més sempre,
el tot de tots entre tots i totes sempre.
A Desalambrar sempre,
la teva empenta, sempre.
Rius per dir sí sí sí sempre,
sí a l'amor, sí a teixir versos,
sí a tu, sí a mi, sí a aquell.
Perquè la terra és nostra,
la nostra terra és meva, teva i d'aquell.
Altre cop la sento, torna.
La força de sempre.
Canta a Desalambrar, sempre.
I l'emoció per sentir i creure, sempre.


Fidel; abril de 2015





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)