Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 8 de maig de 2015

L'hora de la veritat



S'acosta l'hora de la veritat
en que tu has perdut el rellotge,
ell s'ha cruspit el temps,
ells la veritat i els somnis.
Nosaltres tenim els minuts,
i vosaltres les setmanes i els mesos de l'any.
S'acosta l'hora de la veritat.
En Gabriel compta segons,
la Maria agafa els minuts en pinces i li fan mal;
la Laura belluga les hores com un ball de llamps i trons;
en Pep ressegueix i apila les albes del dia;
en Manel llepa els dimecres;
la Judit somnia que els novembres són primavera;
la Paula es menja les ungles i s'arrenca cabells
quan veu que s'acosta l'hora de la veritat,
quan els somnis se'ns van arronsant,
quan el seu xicot marxa amb una altra.

I el rellotge que jau al fons de la paperera més propera.
L'hora de la veritat.


Fidel; juny de 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)