Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 20 de desembre del 2019

Et salves, em salves ?

( Imatge de les xarxes)


Et salves, em salves
de la tempesta infecunda,
del turment esdevingut;
el silenci de sempre
i el teu cos quiet
travessat per un solemne
raig de llum.
Imagino les mil i una passions.
El poema es llença buscant  
les engrunes del sexe,
estiro la metàfora
sense fer-me mal.
Re-imagino els teus llavis
xops de mel calenta.
Després, el viatge en bus fa la resta:
llavis pintats de fúcsia intens,
les teves cames
tan a prop de les meves,
els girs inclinant el cos,
el silenci de sempre,
el teu cos quiet,
la upper Diagonal
que es queda a mitges;
baixo, encara no són les vuit,
vaig cap a la feina,
cap a mar, les onades,
el turment esdevenidor.

No em salvo
de tanta xarxa de clavegueram.
I tu suposo, tampoc.


El poeta roig (F.P.)
Desembre de 2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)