Es tanca la porta
i escolta el silenci.
A fora, un sèquit de xiscles,
martells que avancen,
platja de barques incendiades.
Fumegen cases de veïns,
l’habitació plena de sutge,
la cigarreta mal apagada al cendrer
de la classe obrera o de la classe mitjana,
el protagonista de The Wall de Pink Floyd…
La cara d’un feixista somrient
des del sofà de casa.
Es multiplica el silenci
i només canten els soldats.
I ara què nosaltres ?
El poeta roig (F.P.)
Desembre de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada