Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dijous, 30 de març de 2017

Nit més blava



Aquells dits de piano
navegant per la teva esquena...
Se'n deia tendresa
i ambdós ens sentíem
pròfugs de la mar més blava.
Érem la música,
pirates de l'amor i la carn
definides entre ones de plaer.
Tots els llenguatges eren nostres.

Havíem autodeterminat la nit;
els dits dibuixaven
la conquesta més blava.


Fidel Picó
El poeta roig
Març de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)