Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 4 de març de 2017

Distàncies encreuades


Tu allà, jo aquí.
Avui em tornes a parlar del binomi Capital /Treball, 
del terrabastall que es cou a la jungla d’Internet, 
del darrer desnonament perpetrat sense escrúpols
i de la mala salut de la veïna de dalt.

Mentre, jo enllesteixo un poema 
que parla del bonisme desenfrenat;
de la mirada penetrant i els ulls vius
de deler de la noia de la feina,
de l’anticicló que es perpetua,
dels pobles que lluiten i es fan forts i respectats.

Tu allà, jo aquí. Jo allà, tu aquí
o intercanviant visions de dia i nit,
de futbol o de teatre, de física o metafísica,
de begudes amb alcohol o gelats.
Tu allà, jo aquí. Distància.
O jo més enllà, tu més aquí. Més distància.

Tu jugant a dards i profanant dianes maltractades, 
jo estampant metàfores als aiguamolls del disc dur
entre floretes caducades i tardors mal apuntades
per una subtil pluja de fang.

Jo amb el meu avorriment, tu amb el teu:
punt de trobada, encreuament al bar 
de les no abraçades i dels desitjos dels oposats,
per tal de nafrar un temps pansit d’utopies
que als dos, se’ns esmuny de les mans.

Tu allà llegint-me, 
jo aquí inventant_te.


De Gener de 2012
Refet i repensat : febrer de 2017



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)