Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 12 de desembre de 2015

Ens maten



Ens maten com a rates.
Sense sostre ni recer,
acumulem intempèries
com deixalles apilades
a la platja un hivern.

I els refugis ?, no els trobem,
ens els han robat o bombardejat.
On són els aixoplugs dels freds
que ara arriben puntuals,
previsibles com un petó final ?

Però res de petó final.
Sense amagatalls, ja ni sota el pont,
enlloc estem salvats.

Només el silenci,
la por, la pèrdua, l'absència
després de l'últim tret.

Ens maten com a rates
però els que diem ser dels nostres
fan el mateix. Això si, amb més civilitat,
amb la finesa dels professionals
que saben no deixar proves.

Només el silenci,
la por, la pérdua, l'absència...
després de l'últim tret.




Fidel; Novembre de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)