Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 18 de desembre del 2015

Cau una fulla


Cau una fulla
fins al fons de la teva ànima.
Cau plàcida, dolça, immensa,
però desequilibrada, trista,
talment la bellesa que dibuixen avui
els teus ulls brillants
color de fustot o de terra abandonada.
Cau una fulla trista
i reposa en terra trista
i ningú no canta
quan els teus ulls tristos
miren una mar trista.
Cau una fulla, cau la tardor
com regalima una gota de fang,
un poema entremaliat escolant-se
dins la teva ànima obesa de pena.
Cau la tardor
i sense ell, l'hivern.


Fidel; desembre 2015

2 comentaris:

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)