Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 4 de setembre de 2015

A tot drap


Com perles que s'esmunyen
per la reixa del clavegueram,
a tot drap passen els teus ulls
atapeïts de poemes distants
que creuen la ciutat i marxen.

Cau la nit a sobre i em lliuro, tot sol,
al llit i a les meves imatges: fúria,
maror, ones que passen distants
i marxen lluny dels meus somnis.
Lluny, a tota velocitat,
passen els teus ulls
i crec que (em) marxen.


Fidel; juliol de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)