Un cant, un crit
en que s'esdevé una nova albada,
trenca a cegues
l'escamot de la rígida nit.
Els grills emmudeixen
com un vell ordre trencadís.
Una escletxa de claror
deixa entreveure els teus pits a la cambra
i a la roba estesa se li endevinen els colors,
com pètals vermells tants anys carbonitzats.
Un cant, un crit. Un somriure precís.
Ara sí; ara puc sentir la nova melodia
d'una esperança sense ombres,
llargament somniada.
Fidel; novembre 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada