Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 5 de desembre de 2014

Un cant, un crit


Un cant, un crit
en que s'esdevé una nova albada,
trenca a cegues
l'escamot de la rígida nit.
Els grills emmudeixen
com un vell ordre trencadís.
Una escletxa de claror
deixa entreveure els teus pits a la cambra
i a la roba estesa se li endevinen els colors,
com pètals vermells tants anys carbonitzats.
Un cant, un crit. Un somriure precís.
Ara sí; ara puc sentir la nova melodia
d'una esperança sense ombres,
llargament somniada.


Fidel; novembre 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)