Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 19 de desembre de 2014

Reconquerir


Vam córrer a ocupar la cadira del centre.
I la neu estava allà, confabulada amb el silenci,
i el mar que ens queia massa lluny.
La crisi havia trencat molts plats,
Atenes ja no era la mateixa
i els teatres tenien els seients de glaç
sense els teus mots;
i l'esquerda a la torre
era un senyal del difícil que pot ser
això d'arribar dalt de tot.
Més fàcil pujar pel camí menys costerut,
amb rampes -i interessos...- no superiors al 3%,
i arribar a una certa i raonable alçada
on no faci ni massa fred ni vent.
Llavors, iniciem el descens.
Rodolem abraçats com croquetes que somnien,
i anem a petar a quotes més baixes, terrenals, senzilles.
I toparem amb la muralla dins la qual els somniadors
van començar a escriure els seus poemes.
I allà, amotinats de versos i més versos,
ens atrinxerarem, i tornarem a córrer
per reconquerir les cadires del centre
pensant que, després de tot, 
la mar no és tan lluny com podia semblar.


Fidel; desembre de 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)