Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 21 de novembre de 2014

Tu i prou



 Per tu deixaria els preus,
l'equipatge amb els himnes,
el despertador, les papallones, la festa,
les patates braves i fins i tot el futbol
(l'especulatiu, no penseu ara...).

Amb tu m'enduria la vida,
el plat de mandonguilles,
algun poema tacat pel cafè de les set;
el color vermell del capvespre
o el somni d'una conversa eterna
dins el tren nocturn.
T'abraçaria entre els boscos del Cadí
a les portes de la victòria decisiva,
celebrant el gol a la cabana de fusta
de les metàfores enceses.
Lleuger com el vent dels teus ulls,
només m'enduria la vida:
Tu i prou.


Fidel; maig de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)