Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 15 de novembre de 2014

Perpetues


I

Perpetues tots els mecanismes.
Perpetues el teu circ,
el mercadeig de vides alienes
com el tret de l'escopeta
que crepita quan la pren un nen.
Continua la cançó de sempre
que, puntual a la cita, apunta
i dispara un melodia empallegosa,
com el dolç que engolim
o com un desig de pau abstracte.
"Però, tu on vius ?", em tornes a descarregar:
"el negoci és el negoci", "el món és així",
integrar-se o morir, "no hi ha alternativa",
"és el que hi ha", "tan vals tan ets",
trenta euros l'hora de fel.lació i a córrer
que el client fuig a la competència...
Ah carallots!..., si la poesia ja no parla d'això..., no ?

II

L'altre dia somniava llegint un conte
que ja no et quedava munició.
Que les bales, el mal, eren un capítol tancat de la història,
car tot s'havia abocat i al rebost hi penjava un rètol
amb allò d' "exhaurides les existències".
Va ser el dia en que les campanes del poble van emmudir,
el diner fou abolit i el banquer empresonat
mentre l'amor havia quedat alliberat
de les seves circumstàncies.
Tot era un joc net i polit
com les aigües de la cala verge perduda als mapes.
Al futbol existia la justícia poètica,
els teus ulls em tornaven a mirar brillants, com estels,
i els infants es repartien la xocolata
i es redistribuien les il.lusions
com un comerç de valors, justos d'ús i mesura.
És d'això del que parla la poesia ?

III

Però el conte es va acabar
i la meva filla se'n va anar a dormir.
De nit vetllava l'alternativa, l'acaronava tendrament
mentre es consumia després d'haver passat
per les plantes d'oncologia de tres hospitals:
se n'anava en silenci. Tocaven les dotze.
Ja era un altre dia; com tots i cadascun dels dies,
les campanes del despertador,
a canalla jugant a matar,
el caixer automàtic del banc en estat pur,
i l'amor en silenci fent cua al centre d'atenció primària més proper.
Es perpetuen els mecanismes: ells a escola,
tu a la feina, jo a cagar les onze mandonguilles de rigor,
tots pol.lulant per Internet a la recerca
d'una justícia poètica efímera, invisible, caducada...:
exhaurides les existències.
Ah carallots...! si la poesia no parla d'això..., no ?

IV

No em feu massa cas.
Avui és un dia trist:
l'alternativa ens ha deixat
(descansi en pau abstracte),
i he d'anar a l'enterrament.
Un dol per perpetuar el nostre propi circ,
per suposat, comercial fins la mèdula espinal.
Com la poesia que no parla d'això...


Fidel; Abril de 2012




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)