Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 17 d’octubre de 2014

Sota màxims i/o mínims



I, TESI


Em trasllado a un ahir de mirades de mar. 

Plegats, captius de res i d’enlloc, 

suràvem per roges albades tenyides de flors. 

Viatge als teus dits, barqueta curulla de metàfores 

fins l’illa de l’encís, temple de moixaines eternes. 

Per tu deixaria els meus poemes submergits a la mar 

i manllevaria silencis de trens absents, 

oblidava somnis banyats amb copes al bar. 

Per tu l’horitzó daurat, talment un desert, , 

esquena nua exempta de xiscles. 

Anhelat pètal blanc, certifico el goig 

gronxat i encès d’un abril ple a vessar. 

Amarat de plenitud, navego sota màxims.


II, ANTITESI


Em trasllado a un avui d’esguards de fusta molla, 

flaire de xoriço podrit, penombra de claveguera. 

Jo, espectre destrempat, abaixo els ulls 

resseguint les tecles d’un piano trist 

i medito la lenta fi del nostre miratge pactat. 

Sense tu, captiu de tot, capitulo. 

Esmolo pèrdues i, sota mínims, 

divago per la platja dels còdols negres 

esperant l’onada de corcó 

que em durà els poemes pendents: 

la darrera boia on arrapar-me 

per sobreviure amb un mínim de dignitat.


III, SÍNTESI


Sempre tinc l’equipatge preparat 

per satisfer (o resistir) 

els canvis i/o les permanències 

sota màxims i/o mínims. 



Novembre de 2009, refet el 16 d’octubre de 2014.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)