Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimecres, 8 d’octubre de 2014

Primeres llums


Desplego crits inspirats en poemes de combat
o, més aviat enlairo poemes de combat
que emanen dels crits del carrer.
Trec la pols a mots i metàfores
i un allau de poetes compromesos m'alcen del llit.
Les mans fugen de les butxaques
per buscar d'altres mans,
i un tren barrina les muntanyes
per passar a l'altre costat del mur.
Em llenço. Faig esclatar les lleganyes de l'alba
i, amb les primeres i joioses llums de tardor,
aterro als teus ulls rebels
que em coronen de vertigen
però m'amaren de llum i desig.


Fidel; finals de setembre de 2014

3 comentaris:

  1. Alçar-se del llit amb el peu esquerre i fer poesia valenta.

    M'agrada, enhorabona pel raconet!

    ResponElimina
  2. Com em fan trontollar els teus poemes. Molt, m'agradat, molt.

    ResponElimina

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)