Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 4 d’octubre del 2013

Com a pedres






Rescato avui un poema de fa pocs anys. A voltes la realitat esdevé tossuda i cruel, i amb els vergonyosos fets de Lampedusa com a escenari, us passo aquest colpidor poema sobre les pasteres i els desesperats d’un món globalitzat que vessa injustícia per totes bandes :



Esquerdats d’aigua, els desesperats
criden davant els murs repintats de blanc;
esborrats, vomiten un crit negre,
cauen fins als abismes
de la nostra supervivència.
Hi ha gemecs al mar
i declinen vint caps en una llauna
de sardines; la resta ja són pètals d’ombra
d’algun centre d’internament.

Els retornem però ells tornen.
S’ofeguen com a pedres
i, vomitant un subtil silenci còmplice,
ho veiem per les ones blanques de la televisió.


Fidel; setembre de 2009

2 comentaris:

  1. Fidel...es molt maco, fa posar la pell de gallina...malauradament tot segueix igual.

    ResponElimina
  2. Malauradament tot es fa eternament llarg...

    ResponElimina

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)