Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 9 de novembre del 2012

Amb les multituds






Retornes. Altre cop obres la closca

per incloure’t entre la multitud més íntima.

Vens del silenci de la cambra closa,

la persiana que no s’alça i els abismes del diccionari.

Retornes per fitar la finestra de sempre,

la que et permet llum i sortida per escortar-te

fins als grisos suburbis. Sí, allà, on es diuen les frases

del despertar de molts i la semàntica aboca disturbis.

Allà on la gent gemega entre revolts de foc,

on les paraules es posen a tremolar

i els poetes es llencen al buit, es calcinen.

Retornes amb les multituds més íntimes,

aquells punys que dibuixen paraules que ara

ja et són crits, crits que sempre han estat espetecs

de dolor i d’esperança. Tornes aquí,

per implicar-te. Per sentir el frec a frec

dels meus ulls. Per acostar-te als batecs

de la multitud més íntima. Tornes a mi.

Perquè mai no has pogut deixar-me,

sempre baixes i tornes amb mi.



De "Reclamo la paraula"
Fidel; juliol de 2007

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)