Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 24 de maig del 2019

Absència



T’escric per parlar la teva absència.
Atenent aquest brunzit
suau de pluja de maig cruel
que cau talment s’esllavissen
els meus mots de foc cap a tu.
T’escric una carícia
al banc d’una estació
esperant un tren fred
del que sé que no vindràs.

T’escric ara aquí,
on recullo les fredes cendres
d’una primavera d’absència.
I ja sense més troncs
al meu bosc moll de pluja.
Ja he cremat tota la llenya,
ja han passat les carícies,
les flames de tots els trens.
T’escric i una llàgrima suau
cau al full del teu poema
que quasi segur no llegiràs.



El poeta roig (F.P.).
Maig de 2019

2 comentaris:

  1. M'agrada molt!! En tinc un de propi de semblant i és que els trens inspiren tanta nostàlgia!! Segueix-me al meu compte @llunatica_poesia de Facebook o Instagram. Salutacions ;) i felicitats per la feina!

    ResponElimina

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)