Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimecres, 3 de maig de 2017

Napolitanament



Els homes parlen amb els homss a la plaça,
els trens semblen trenets de joguina;
les rotondes són l'exemple del caos
i el desordre imperant no trenca ni un sol vidre.
I les pedres criden aquí,
i els cràters són immensos bisbes aquí,
i al cràter s'hi amuntega una part
glaçada del caos que treu fum:
llençols, papers i gelats;
motos, pizzes, esglésies i vidres esquerdats.
Aquí mossegades de la història,
estacions amb flaires de sud;
principis sense pròlegs, sacsejats sense treva,
malmesos fins l'eternitat,
finals tràgics fins l'actualitat.
Aquí talls d'aigua que s'amaguen i ja estan aquí,
mirades que jauen, s'enlairen amb tanta llum
que es creuen, es desteixeixen, es desfan, es cremen...
Aquí, els somnis són dins un cafè expresso,
les supervivències naveguen enmig 
del silenci d'un cràter dissecat de por,
els trens són mirades d'infant
i els ideals poden caure fins la via morta
on els trens moren rovellats de grafittis.
Finestres amb vidres trencats aquí,
capitans expedientats galeries ensinistrades
per on corren masses no guardonades, aquí.
Brutes cantonades i petits somnis de gomina.
S'abraonen sirenes de matinada,
les alarmes de la vida sonen 
com cridòria de campanes de basarda als altars.
Una veu pedra del passat ens crida,
Maradona i la cosa nostra a la botiga,
el llençol pressumptament net al carrer estret.
Deixalles acumulades a cràters
de misèries perfumades.
Els homes parlen i juguen a cartes
amb d'altres homes a les places.

El rellotge que s'ha aturat
a les cendres de Pompeia.
Espectadors de tot,
actors de poc i de res.
Napolitanament, el pes de la Història.


Fidel Picó
El poeta roig
23 a 30 abril de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)