Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 7 d’octubre de 2016

Matins a Can Molas



Els pocs ocells que refilen tímidament, 
els arbres intensament verds, 
la Irene que canta 
i el soroll de la rentadora 
que gira com girem tots. 
Respirem. Tot corre. 
Tot té un ritme arranjat.
Els pocs humans; els molts ocells ?
La Irene continua cantant.

I la música (encara que no ho sembli), 
l’avantsala de la revolta.


Fidel Picó
El poeta roig
Juliol 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)