Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dilluns, 11 de juliol de 2016

Salar d'Uyuni



Hi vaig ser en aquest desert de sal. 
Autèntica estora de lletrafolls 
i solituds i pèrdues; 
immens llençol de punts suspensius 
que no es cansen de caminar, de seguir, 
que res no acaba. 
Talment un full en blanc 
a punt de ser conquerit per un poeta.

Aixopluc a tanta dolçor fictícia, 
llepo aquest salar, amuntego les esquerdes 
dels desamors passats, desarmats. 
Llenço sal a les ferides. 
Llenço el dol a la història. 
Llenço el vers a la gent. 
Llisco com el somni. 
I el somni no és un poble abandonat, 
no és un 4x4 amb 4 guiris , 
ni tan sols una illa de cactus 
al vell mig d’aquest desert.

El somni, el poema 
és una sortida de sol enamoradissa amb tu 
(encara que arribis quasi tard 
perquè de bona matinada t’has adormit), 
i llençar versos a un poble 
que ja ha perdut la por als helicòpters.


Fidel Picó
El poeta roig
Juny de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)