Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 3 de juliol de 2015

Fugaçment


La vida escampa poemes a tot drap
i tu no els veus passar.
Són efímera mirada,
engruna de desig que s'escapoleix, s'enfonsa
com un horitzó ja massa llunyà.
Com el frec d'una mà una nit d'estiu,
com l'instant lluminós,
com el llampec d'un petó als llavis,
el silenci posterior, la fuga eterna,
el fred de la nit i la vida:
un glaçó delimitat i apte per fondre's.
Apte per plorar i fer memòria.
Apte per desitjar (-te) fugaçment
perquè calla i fuig, o se'n va;
a reveure.


Fidel; juny de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)