Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 28 de febrer de 2015

Preuat


Finestra oberta
com mar obrint-se pas.
Deixeu-me passar !
Desbloco muralles,
desxifro l'enigma
del teu esguard.
Que la sirena
em piqui l'ullet:
un somni fecund d'estiu.
Però que tu m'emocionis...:
un cant blau d'onada
que em du al bell mig
del preuat poema.


Fidel; febrer 2015

1 comentari:

  1. quina força té aquest poema, com la força del poeta que escriu

    ResponElimina

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)