Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dijous, 15 de gener de 2015

Et parlaria (refet)


Et parlaria sobre la feresa de les gotes fredes, 
et parlaria del meu alè inconstant, 
et parlaria amb un vers de xocolata 
o d’una flor marcida pel fum en un diluvi de haixix. 
Et parlaria de les nits d’estiu, 
parlaria dels meus mots perduts en una mar descalça. 
Et parlaria de la meva veueta interior 
que em commina a fugir amb tu, 
sí tu : el subratllat interminable
- talment un desert entre dunes de desigs -, 
el tren nocturn que penetra pel meu horitzó. 
Et parlaria del meu darrer silenci, 
el darrer secret que degota els meus amagatalls 
per escolar-se finalment, entre els teus blaus.


Fidel; 18 i 20 gener 2010. Refet gener 2015

2 comentaris:

  1. quanta bellesa hi ha en totes aquelles coses de les que li parlaries

    ResponElimina

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)