Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimarts, 2 de setembre del 2014

Menorca


Ara ja t'ho puc dir.
Et dic que cavalco arrapat
al teu batec salvatge;
que corro pels teus versos,
llisco per les teves aigües,
llepo la teva sal.
Et puc dir que salivo de desig,
m'omplo, gemego de goig entre metàfores
i capvespres ataronjats
i el vent com a darrera simfonia.
Et dic, et puc dir que m'amaro
de nord i de sud un mateix dia,
un viatge de contraris atrets.
Et dic que on tu el rellotge
es confon amb una ensaïmada
i a les vuit tot es pinta color sobrassada
i tot ens envolta d'un blau intens.
Ara ja t'ho puc dir;
aquí ja tot em basta.
Et dic que aquí
he après a pedalejar el meu camí.
Aquí he après a cavalcar els meus somnis,
a mirar les noies, a sentir,
a proclamar a cop de vent
a sud i a nord la meva poesia.
Ara ja t'ho puc dir,
Menorca, ara ja t'ho puc dir.


Fidel; 29 i 30 d'agost de 2014

1 comentari:

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)