Paraules en roig: Com grams grans d’arròs

dilluns, 23 de setembre del 2013

Com grams grans d’arròs

Si ho vols ara, aixeca el cap;

deixa que et miri.

Oh, quina encisadora malenconia

el missatge dels teus ulls,

brillen com grams grans d’arròs

presos per un mar tèrbol i enfebrat !.

Després, em fas el millor arròs del Delta.

Em cremes de poesia.

Fidel; agost 2013

1 comentari:

MartinaH23 de setembre del 2013, a les 11:35
Ulls brillants com grans d'arròs del Delta... suculenta metàfora!
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

"No hi ha llum entre els homes i les coses
en que no es reflecteixi la transcendència".
Th. Adorno (filòsof)

"Entre ser poeta o simplement viure
hi ha una bella possibilitat, que és viure poèticament"
Joan Vinyoli

"La pitjor lluita és la que no es fa"
Karl Marx

"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida"

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."

Mª Mercè Marçal ('Divisa')

"...feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia "si senyor" i "bones tardes".
Miquel Martí i Pol ('La Fàbrica')

"La poesia és la meitat perduda de l'home"
Octavio Paz

"L'estel d'un esguard
i el d'una senyera,
la guerra i l'amor
la sal de la terra.
Al llavi una flor
i l'espasa ferma".
Joan Salvat Papasseit

"Per dir-te:
Amb el somriure, la revolta.
Així t'espero i t'imagino
i en l'horitzó de la mirada
el gest utòpic que et reclama"
Lluís Llach ('I amb el somriure, la revolta')

Paraules en roig

dilluns, 23 de setembre del 2013

Com grams grans d’arròs

1 comentari:

La (meva...)

El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.