Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

diumenge, 21 d’abril de 2013

Aiguamolls...


Mucilaginosa odissea amb tuf de fons inclòs,


t’empastifes amb els aiguamolls del regne.

Una bassa et barra el pas a nivell
per accedir al mar on comença la poesia.
Tot una vida a la intempèrie de genolls,
adscrit a les llistes negres, imputat
per prevaricació i tràfec de metàfores sensibles;
romans atrapat per aquella pasta viscosa,
fat grumoll que bloqueja la senda
vers els aixoplucs de l’amor i d’altres incerteses.
T’acompanyen aus trobades amb ales de colors,
mosquits traïdors, cucs poc visibles..; solitud
i altes humitats relatives, allaus de suors,
mobilitat perduda...que tanquen el cercle del dolor.
Imatge del món, odissea rèmora per qualsevol progrés,
paràlisi integral per executar el no-res.
Atzucac diàfan i mur silenciós. Sense camí.

Foc nou, si us plau, foc novíssim
per accedir al mar on comença la... poesia.
Ho capgirem tot i canviem ?. Acompanya’m doncs.


Fidel; Febrer 2013



1 comentari:

  1. foc novíssim perquè pugues albirar la drecera on nia la poesia!

    ResponElimina

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)