Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dilluns, 4 de març de 2013

Amors i pèrdues



Ens nodrim a base d’amors i pèrdues.
Gran devessall això nostre.
Un dia ens atrapem al somni,
i una nit ens fuig a un atlas confús.
Traço rutes per iniciar un viatge,
després, perdo rastres com petjades a la sorra
que el temporal esborra i el tractor de la neteja difumina.
S’ha fet fosc;  tinc por. M’abraço a veus
que xisclen des del darrer tren.
I nines ploroses des de la finestra em diuen adéu.
Ara a l’estació només hi habita el meu fred.
Les vies callen, la nit em tanca,
un mapa tacat d’oli jau al banc.

Demà a les sis, quan el primer tren,
algú ja haurà netejat l’andana.


Fidel; Octubre de 2011


3 comentaris:

  1. trobar una entrada nova, és com trobar una carta d'amor .... sempre la reb amb il.lusió

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. És el que tenen els viatges en tren: hi ha trens que se'ns escapen, trajectes que se'ns fan més pesats que d'altres, saps quan surts de l'estació però no quan arribes al destí...
    L'incertesa de viatjar en tren...
    Però és tan agradable seure a la vora de la finestra i contemplar el paisatge...

    ResponElimina

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)