Les paraules i l'incendi

 

Les paraules es desfan

quan apareix el teu cos.

Arriben els udols de la carn

com pètal jugant a poeta;

cauen llums i estels,

callen violins;

brillen els teus pits,

la mar desa els mots

sota l'ona del teu coixí;

i un llumí s'encén

i punt i coma, coma i seguit

i l'incendi s'apodera

de tota la nit

i la nit són flames

i alguns punts suspensius

perquè res cal dir

i tot per fer.

El poeta roig (Fidel Picó).

Abril 2020

 

Ansietat

 

I

Ansieges. 
Busques el poema -l’ansieges- 
per endinsar-t’hi en ell.
Com un espeleòleg 
que baixa als tresors de la foscor.
Ansieges. Ansieges i baixes
a les grutes de l’ànima
quan la fricció cap i cos
et fa baixar més i més
-i ansieges, ansieges-
i busques i busques
el poema que no arriba.
I hi manca aire, 
i la suor freda, la solitud, la foscor...;
el cos que diu mal
quan creus morir –l’imagines, ho veus-,
i ansieges, ansieges, ansieges...


II
Fins que sents una gota d’aigua
que cau suau
com un petó, una carícia,
una metàfora fulgent.
I llavors ansieges, ansieges VIURE,
i de la fricció en fas un desig,
una flor, un amor,
un poema navegable
per on seguir sentint el joc,
i malgrat baixar,
escoltar les aigües
de les càlides profunditats
i capbussar-t’hi com en espeleòleg,
buscant sempre tresors,
amb mil-i-una pors,
quatre peixos vermells
i tres esperances.


El Poeta roig (Fidel Picó)
Abril – Maig de 2021

Esquerdes de tendresa

 Aprofita les esquerdes

que es dibuixen als vells murs.

Mira pels forats del desordre

i atrapa el sol de la infantesa,

les primaveres quasi lliures,

les notes menys abruptes del clarinet;

la flor que treu el cap

en aquesta terra àrida.

Aprofita les ferides del sistema,

els rierols de sang als palaus

o a les tripes d'un poema.

Aprofita la cervesa amb l'amic

al torn de nit.

Atrapa el sol,

surt al carrer i manifesta't !

Hi ha el petó de la mare

de bona nit.

La mirada lasciva,

els ulls d'aquella noia

aquella nit de colònies...

Les primeres esquerdes

d'un ordre anomenat innocència,

o el desig irreprimible

d'esquerdar el paradís

dels teus silencis

amb el petó a dos centímetres.

I el bri de llum

que deixa una persiana 

no tancada del tot.

I cada nit,

hi ha el petó de la mare de bona nit.

El petó de la mare de bona nit.

El poeta roig (Fidel Picó)

Abril 2021

Han dit poetes

 

Foto de la xarxa. Tomba d'Antonio Machado a Cotlliure

Han dit una pila de mots i versos.

Han dit poetes

que la poesia ets tu.

Han dit que la terra és teva,

que som un entre tants,

que no serviries per ser pedra d'un palau.

Fins i tot han dit els poetes 

que volien ser poema.

Han dit sentir memòria i pell,

blau i més blau,

llibertat i vaga general.

Poetes que han dit espera,

desordre, fugida, més desordre.

Poetes que creuen en les esquerdes,

que tenen fred, por o gana.

Han dit 'deixa't besar',

'la copa ben alta',

que 'tot és ara i res'.

Poetes que han dit

que tot comença amb Chopin,

que cavalquem la nit.

Han dit poetes

que després d'haver estat nens

ells també han caigut al món,

com cau avui la pluja

perquè els poetes senten més

l'aigua que la resta, potser...

I tot és més quan diuen els poetes,

i tot acaba amb Chopin.

Poetes que parlen

i una torrentera de mots

ens abraça.

Té, és teva, 

també és teva la poesia.

Com la terra que sents

sempre tan teva.

El Poeta Roig (Fidel Picó)

Abril 2021

dins el poema

 

(Foto de la Xarxa)

Entre un desert de sal i uns aiguamolls

hi ha una altra bella possibilitat:

entrar dins el poema,

lliscar en trineu amb les filles

i badar pel cos de les teves albes.

Desenredar totes les alarmes;

pujar al tren i fugir,

treure el cap per la finestra

i fer volar les paraules

per arribar enlloc,

entre un desert de sal i uns auguamolls.

A la cruïlla on els teus ulls

un dia em van mirar

i van entrar dins el poema.

El Poeta Roig (Fidel Picó)

Abril de 2021

Botes sense acollida

 

Imatge i poema: El poeta Roig (Fidel Picó), 

amb la col·laboració al muntatge de la meva filla Ona Lop

Aixoplucs

 

També podem ser al bastió de la tristesa 

per aixoplugar-nos de la misèria, 

d’una pandèmia, d’una pèrdua. 

O arrecerar-nos  de tanta alegria foradada 

i desbocada per recaure finalment al buit. 

Això, i/o també podem lluitar, 

buscar l’amor –l’aliè i el propi-, 

cavar, arremangar-se, resistir...

Construir, perforar per aixecar;

o per agafar-te de la mà, aquell silenci.. 

Com fer un petit túnel a la sorra, 

gratar i gratar i trobar la mà molla de l’altre.

L’amor d’aquell dia.

L’abraçada de tants dies.

O gratar i gratar i no trobar ningú

i la pena, i els nostres aixoplucs.

Resistir per existir. SER.

Sempre ser i ser-hi. 

El poeta Roig (Fidel Picó)

Març 2021