El preàmbul és una absència.
Sense rastre
de la primitiva urna
dels poemes d’amor.
Sense rostre tu,
que vas marxar
quan la sang s’havia d’apoderar
de tots els rius i xiscles.
Cordes de guitarra trencades
i el silenci de la plaça
(quan hi ha partit de futbol ?).
Clarinets sense vent,
encara més silenci,
sobredosi de silencis,
savis fent silencis
només trencats per un soroll de tacons
trepitjant els somnis.
I arriba l’annex:
una guerra sense fer l’amor.
Ball de bastons,
bestiari de basardes,
besades impossibles,
becs closos instruments trencats musica muda…;
temps de primaveres afusellades.
Sense rastre, sense rostre,
oblit relatiu,
sortida per la porta
i mai més
Fidel Picó
El poeta roig
Novembre de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada