Al restaurant de l’Ametlla de mar, dineu.
Els teus ulls topen amb un quadre:
un vaixell de pesca, un dia de fort temporal
embarranca al costat del poble.
Dissortada pàtria ?
–La imatge de l’estat espanyol, li dius.
Ell, girant-se cap a la paret on el quadre,
fa un altre titular: -Són les pasteres.
En una de sola, dues imatges brutes i en brut.
Dues preguntes, o...dues respostes.
Dues crisis. Dues misèries.
El temps decapita colors
i ens fa més terribles.
O tristos. O realistes.
La decadència de la condició humana
amb ulls de naufragi.
I així guixem ara els poemes.
Ruptura o fugida: pels qui van sobreviure.
Fidel Picó
El poeta roig
Octubre 2015
Poema del llibre 'Per aigua i...desembarquem'
(Ed.Neopàtria, octubre 2018)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada