Miro mapes i veig la tragèdia.
Una utopia amb crosses,
un infant sol amb febre,
un camí malmès:
xaragall, esquerda, pont enfonsat...
I el toll: la nostra brutícia, la nostra història.
La impossibilitat d'arribar a la fi ?
La possibilitat de superar les metes ?
Miro mapes i veig la tragèdia
que nova ser.
M'assec al sofà.
Espero el silenci
amb un tros de xocalota negra,
abans de llegir algun poema:
versos d'un infant sol i amb febre.
Fidel Picó
El poeta roig
Octubre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada