Amb l'ajut del tren...

Amb l’ajut del tren

remuntes el Congost

enfilant cap a nord

com una sargantana

que puja una columna

farcida d’heures.

Mires la verdor i llegeixes.

Et gires a la dreta,

una noia jove, morena i esvelta dorm.

La imatge és d’una placidesa inapel.lable.

Pura o dura poesia, diries.

Ella es va despertant per moments,

sembla que vol i no pot dormir; com tu.

Quan es desvetlla, mira el mòbil.

Tu vas llegint i la vas mirant

i et poses a escriure aquest poema.

Ella du una brusa vermella,

tu escrius mots en roig.

Els seus dits delicats toquen

la pantalla del mòbil.

Baixes a la propera

i ella seguirà el seu trajecte

galopant cap a nord,

i és més que probable

que no la tornis mai més a veure.

A reveure brusa vermella ?

A reveure paraules en roig.

Fidel PIcó

El poeta roig

Juliol de 2018