Obrir portes

Es van obrir les portes de bat a bat,

i de tan obertes hi vau passar vosaltres.

De la primavera encesa se’n va fer flor oberta,

aula desperta sense lleganyes, mínims murs.

Oh benvinguts !, passeu, gaudiu,

que l’Univers és casa vostra

si és que hi ha escoles d’algú.

I tants dies constructors de joia,

tants ambients constructors d’amor

i tantes nits blaves de reis restituïdes

per seguir remant cap a la plaça oberta.

I tanta, tanta, tanta plaça, aula oberta,

per seguir buscant aquella cançó que escoltàveu:

“aprendre a jugar, aprendre a conviure,

aprendre a viure”.

I seguir construint, alçant el castell

on emanen tots els vostres somnis

per seguir obrint les portes de la vida.

Fidel Picó

El poeta roig

8 de juny de 2018