Es van obrir les portes de bat a bat,
i de tan obertes hi vau passar vosaltres.
De la primavera encesa se’n va fer flor oberta,
aula desperta sense lleganyes, mínims murs.
Oh benvinguts !, passeu, gaudiu,
que l’Univers és casa vostra
si és que hi ha escoles d’algú.
I tants dies constructors de joia,
tants ambients constructors d’amor
i tantes nits blaves de reis restituïdes
per seguir remant cap a la plaça oberta.
I tanta, tanta, tanta plaça, aula oberta,
per seguir buscant aquella cançó que escoltàveu:
“aprendre a jugar, aprendre a conviure,
aprendre a viure”.
I seguir construint, alçant el castell
on emanen tots els vostres somnis
per seguir obrint les portes de la vida.
Fidel Picó
El poeta roig
8 de juny de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada