Pobles...

Poble; pobles en moviment.

Pobles que cauen i s’aixequen;

que alcen copes i ulls,

i ulls que fiten horitzons d’abril

per avançar per (la) terra.

I terres que ploren els teus versos.

I versos que també s’alcen,

i punys de la terra que juntament s’alcen.

(Malgrat ésser bombardejats, no es resignen

i contraataquen i desembarquen i avancen

cap a la platja de l’amor).

I els pobles s’alcen i canten i caminen

i, en moviment, els pobles

que fan la seva, i avancen i són

el que volen ser i només ser.

I mare i filla, juntes,

llegint al jardí dels verds.

Pobles. Poble…,

la platja de l’amor del nosaltres.

Fidel Picó, el poeta roig

Agost 2017