“Un home sol a mig camí” (Vinyoli)
Sol i a mig camí,
badalla la vida ?.
A mig, al mig de tant,
entre plagues, silencis i clots entelats.
Al replà, al centre, en terra de ningú.
Un home sol,
un poeta, un sociòleg, a mig camí.
Entre la feina i la metàfora,
l’or de les filles
i d’altres tresors menors;
entre la pregunta i la resposta.
Entre el franc tirador
i el tinc un clavell per dir.
Entre la dependència o la independència
El teu, el meu desert. A mig camí.
I mentre avancem,
nosaltres, vosaltres, ells i elles;
les escoles i els carrers,
l’abraçada al ple camí.
Les abraçades al ple camí.
I així, un ésser mai més sol.
Un poble en ple camí
Fidel Picó
El poeta roig
Octubre 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada