Alçarem

Escombrada la tenalla de la por,

derrocats els besos de cianur,

alliberat el nus de la corda...

Hem pres el llamp de la branca

obligada de tants dies,

l’hem desactivat,

i ens hi estem gronxant a sobre.

I així anem alçant els cims,

hem netejat la runa de grassa

que ens enganxava

al cràter crepuscular de l’insomni.

I abordarem el cavall blanc,

i al galop, avançarem irremeiablement

en grup vers el poema, 

el trersor que alçarem

el proper 1 d’octubre.

I el veredicte del poble,

i-na-pel-·la-ble !

Juny  de 2017

El poeta roig