Esclata (poema refet)

Arreu dins meu, esclata el somni roig

com una detonació sostenible.

Erupció imperfecte primer,

metralla d’utopies fragmentades

esquitxa murs de dissidència;

però tanta clandestinitat a voltes fa mal.

La pell de l’aigua

eixampla cercles fins el no-res,

com desitjos que finalment se’n van.

I la pedra jau al fons

com una esperança seriosament qüestionada.

Però cavalquen pètals vermells

com descàrrega utòpica estenent abraçades.

Llums, llampecs; gotes sostenibles

en trànsit i somrients a la finestra,

ens indiquen que ha començat la primavera.

I ja ha esclatat una primera vaga general.

I ja ha esclatat un globus ple d’oli

que ha esquitxat els fonaments indissolubles de l’Estat.

Esclata el somni arreu i arrela dins meu.

Abril 2012

Refet: Maig i juny de 2017

El poeta roig