Proteccions

Qui et protegirà ? De qui ?, per què ?. 

Gosen interrogar al poble 

multitud de sofisticats tertulians en matins lleganyosos. 

(Clar que tampoc gosen respondre, no en tenen ni idea). 

Mira allà, a l’horitzó difús de la nova crema: 

es multipliquen els reixats, 

cada vegada més alçats i amb punxes finals 

per fer immòbil l’inexorable camí concret. 

Mira, què no ho veus ?; 

velles pors, tremolor de fulles verdes, 

brams desesperats, globus petats desesmats. 

Incendi. Incendis de glaç. 

Reixat. Reixats glaçats. 

“Has vist que fort ?!, no miris el nen abatut a la platja” 

(“Els advertim que les imatges 

que podran veure a continuació, són dures”).

Matinada amb filferros arreu. 

La tanca que protegint-te a tu, em protegeix a mi ?. 

Si?, és això?. Una torre per aixoplugar els nostres fills ?

A mi però, qui em protegeix dels vostres sofisticats deliris ?. 

Silenci només trencat per un temporal 

que ens retorna a la barbàrie. 

Una excavadora amuntega la runa al suburbi, 

al costat de les nostres autopistes, 

va apilant castells, reixats glaçats; 

per refer-los més sofisticats. 

Com paraula rere paraula 

i així anar fent, desfent aquest maleït món.

Fidel Picó 

El poeta roig

Agost de 2016