I
Bé, ja és prou clar:
transitem traumatitzats i obedients
per la senda del crepuscle vermell.
Els més pessimistes diuen
que les joguines ara semblen esbarzers,
que a les clavegueres avui hi ha més merda de l’habitual;
i que les esperances són aiguamolls tenebrosos
com grisos centres d’internament.
Els més optimistes però, diuen
que si juguem bé guanyarem,
que et trobaràs tots els musclos oberts;
i que la poesia no caducarà ni envoltada de llops.
II
Ens anem tancant.
Tots els capítols dels llibres
es vertebren amb la paraula por.
Ara agafo el tren i en qualsevol moment
l’angoixa i/o el moviment del tren
faran que tremoli quan escric.
O potser és el batec del poeta
que es fa gran quan al món van maldades ?
En tot, cerco sempre un equilibri,
una síntesi precària. Transitem
amb la motxilla massa plena
de papers i elements superflus.
I transitem traumatitzats i obedients...,
i anem podant esbarzers
i llençant les joguines que ja no ens serveixen,
i menjant musclos tot i el risc de ser tòxics
o que de tant mirar m’enamori d’una altra,
i que el rellotge caigui al fons del riu
i que s’ofegui el temps.
Ves tu a saber...
Fidel Picó
El poeta roig
Juliol 2016
I, potser, el rellotge al fons del riu continua transitant. Ves tu a saber...
ResponEliminaBoníssim, poeta!!
I, potser, el rellotge al fons del riu continua transitant. Ves tu a saber...
ResponEliminaBoníssim, poeta!!