La lluita, les lluites...

Una lluita, una petita o gran lluita 

deixondeix els marges, 

escampa abraçades, 

arreplega esperances, 

enllaça mans entre dits de somriure, 

engrassa versos. I aixeca els poetes 

de la cadira als ateneus populars, 

i la guitarra acarona el poema. 

I fins i tot el núvol dibuixa 

rínxols d’il·lusions pels infants. 

I fins i tot hi ha més, 

i tot és més ple: el poeta enfila camí 

cap a la plaça oberta 

on línia roja i blava enllacen 

i tu i jo ens trobem 

i les nostres llengües es tasten 

excitades, circumval·lades per tanta revolta, 

tanta passió, tant anhel de llibertat.

Una lluita. La lluita, les lluites.

Fidel Picó

El poeta roig

Juny de 2016