“Penso que estem al passadís de les rates”.
T.S.Eliot.
Les autopistes del capitalisme:
Avingudes o, clavegueres ben il·luminades,
o grisos rius sense esma, blaves venes
amb cèl·lules cegues i estressades
que busquen el cor desbordat del diner.
El passadís de les rates invisibles.
L’asfalt que tothom paga,
que tot ho droga.
I tu ? Un número més al codi de barres
que diu “-sí senyor, m’aturo als peatges”.
I quan la barrera s’aixeca,
prem l’accelerador cap a la submissió;
cap a la sortida dels aiguamolls
on els vòmits s’amunteguen
i els euros suren fent la migdiada.
A sota, les rates tenen... fam
i aviat poblaran i ens buscaran
pels nostres passadissos superficials.
Fidel Picó
El poeta Roig
Maig de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada